Con esta edición crítica se rescata un valioso ejemplo de drama hagiográfico barroco, dedicado a Juan de Dios (hacia 1495-1550), carismático fundador de la Orden Hospitalaria. El estudio introductorio, tras abordar la cuestión de la problemática y, en último término, rechazable atribución a Pedro Calderón de la Barca, examina las modalidades de adaptación del hipotexto devoto (la difundida biografía de Antonio de Govea) a una dimensión dramático-espectacular que también debe tener en cuenta el célebre precedente lopesco de Juan de Dios y Antón Martín. Así, el análisis muestra cómo el retrato heroico y milagrero del santo se ajusta perfectamente a los patrones de la comedia calderoniana. El texto crítico de la pieza se fija a través del cotejo de errores y variantesadiáforas de los testimonios conocidos. Amb aquesta edició crítica es rescata un valuós exemple de drama hagiogràfic barroc, dedicat a Juan de Dios (cap a 1495-1550), carismàtic fundador de lOrdre Hospitalària. Lestudi introductori, després dabordar la qüestió de la problemàtica i, en últim terme, rebutjable atribució a Pedro Calderón de la Barca, examina les modalitats dadaptació de l’hipotext devot (la difosa biografia dAntonio de Govea) a una dimensió dramàtica i espectacular que també ha de tenir en compte el cèlebre precedent lopesc de‘Juan de Dios i Antón Martín’. Així, lanàlisi mostra com el retrat heroic i miraculós del sant sajusta perfectament als patrons de la comèdia calderoniana. El text crític de la peça es fixa a través de la verificació derrors i variants adiàfores dels testimonis coneguts.